Aceptar

Usem cookies per garantir el funcionament correcte del nostre portal web, millorant la seguretat i per obtenir una eficàcia i una personalització superiors dels serveis que oferim als usuaris. Si continueu navegant o premeu el botó “ACCEPTAR” considerarem que accepteu tot el seu ús. Per a més informació consulti la nostra  POLITICA DE COOKIES.

Història del Gremi


La confraria fou creada el dia 8 de setembre de l'any 1483 sota la invocació de la Verge Maria i de Sant Simeó, a la seu de Tarragona. Des dels seus primers moments els forners i els descarregadors, bastaixos o macips de ribera, s'hi integraren plenament, encara que fos amb caràcter de confrare de gràcia. La confraria era formada per altres persones de diferents oficis, especialment gent de la pagesia i alguns que altres artesans.

 

L'any 1583, un 6 de febrer, els forners i descarregadors, sol·licitaren el dret d'ésser considerats com a confrares forçats, encara que no ens consta el sentit de la resposta que els procuradors i els consells de la confraria donaren als forners i descarregadors, hem de pensar en una negativa ja que el dia 5 de febrer de l'any següent s'aprovaven unes despeses extraordinàries de sis rals per a pagar els treballs de mossèn Fructuós Torrents en la causa que la confraria tenia contra els forners i els barquers.

Davant la negativa de poder ésser considerats com a frares forçats, els forners i els descarregadors iniciaren un plet contra la confraria. I el plet fou guanyat pels forners i descarregadors ja que quasi a finals del segle XVI passaren a ser els únics components de la confraria. A començaments del XVII, en els llistats d'assistència de la confraria només ens consten els oficis de barquer o descarregador i de forner.

 

Així doncs, podem dir que aquella confraria que havia aplegat, d'una manera voluntària, quasi tots el oficis de la ciutat, ara, a començaments del sXVII, s'havia convertit en una institució reservada, únicament, als forners i als descarregadors, en condició de confrares forçats.

 

Una vegada aconseguida aquesta nova composició de la confraria, els forners van decidir donar un pas més, quant a la seva temptativa de foragitar els descarregadors dels òrgans de governs de la confraria. Els cònsols de la ciutat en sentència dictada l'any 1602, van decidir que els barquers o descarregadors tenien el dret d'ocupar qualsevol ofici de govern de la institució amb tots els honors que això podria suposar, com per exemple, el de portar la bandera de la confraria el dia de Corpus i per Santa Tecla o en qualsevol altra diada que celebrés la ciutat.

 

A partir d'aquesta sentència els forners i els descarregadors van entrar en franca concòrdia fins que a finals del segle XVII i bona part de la primera meitat del segle XXVIII es comença a parlar de dos gremis separats, encara que continuen com a membres d'una mateixa confraria. S'inicien reunions per separat, amb la finalitat de tractar els temes propis de cada gremi.

 

Aquesta desavinença quedarà ben palesa l'any 1744 quan el gremi de forners va demanar diners a la confraria per tal de pagar els soldats que la ciutat de Tarragona havia de presentar per al servei del rei; el gremi dels descarregadors els hi va contestar: "Y en continent fonch resolt per la major part de dit gremi que la meitat dels diners hi a en la caixa de dita confraria se tràguian y se entrèguian al bras dels forners y que estos se'ls tingan y que.n fasen lo que.ls aparega, sens apartar-se de la concòrdia, y la festa, encas se fassa, se fàssia igual y si falta res que pagar, cada un gremi pàguia la meitat y cada un tinga capítol separat".

 

Les relacions dels comptes dels anys 1760-1765 són encapçalades amb les següents paraules: "Compte del que jo, lo infrascrit. Com a procurador de la confraria de Nostra Señora del Candaler i Sant Simeon de mestres forners de la present ciutat..."

 

La divisió total s'havia consumat. La confraria de Nostra Senyora del Candeler i Sant Simeó restava únicament reservada per als mestres forners de Tarragona.

 

Un exemple d'aquest canvi produït en la temàtica de la confraria es quan es proposà als confrares si els forners courien o no courien pa el dia de Tots Sants i en el cas de decidir de no coure'n, si es posaria als infractors una multa d'una lliura, de la mateixa manera que es feia els diumenges i altres festes. També es proposà si, sota la mateixa pena, es prohibiria als forners que donessin foc a cap persona durant aquest dia de Tots Sants.

Els afers a tractar amb més assiduïdat pels forners, a partir d'ara, serien aquestos:

 

1. Renovació de les ordenances del gremi amb la finalitatr de posar-les al dia.

2. Regulació de l'ingrés de nous mestres forners; normalment es feia per exàmens i previ pagament d'una quota d'entrada.

3. Control del nombre de forns de la ciutat per evitar que n'hi hagués més dels necessaris.

4. Reglamentació dels dies de la setmana en què s'havia de coure. Les disposicions dictades sobre aquest afer necessitaven el corresponent vist-i-plau del Consell municipal.

5. Fixació dels preus de coure; normalmentn oscil·laven entre un pa de cada vint pans i un de cada trenta.

6. Relacions entre el Consell municipal i la confraria, especialment en matèria de defensa.

7. Acords amb les altres confraries de la ciutat en un ambient de bona col·laboració.

8. Inspecció de l'actuació professional dels confrares quant a compliment de les ordenances.

9. Defensa judicial dels confrares quan es considerava que aquests havien estat injustament inculpats.

10. Es continua, com en els anys anterios, amb les eleccions anuals dels oficis de la confraria i amb la celebració de les festes patronals.

 

Les sessions o capítols que la confraria celebraven, es feien a la sagristia d'un acapella de la catedral o a la casa d'algun confrare, no fou fins a finals dels segle XVI quan les reunions es celebrien sempre a la sagristia. La capella que fou destinada a la confraria va ésser la del Corpus Cristi, situada al Claustre de la catedral tarragonina. La confraria va fer construir una altra, al camí que anava a l'església de Santa Maria del Miracle, sota la invocació de Sant Simeó, el segon patró de la confraria. Normalment hi havia tres sagristans, dos que s'encarregaven de la capella del Corpus Cristi i un tercer que servia la capella de Sant Simeó. A partir del segle XVII, dels dos primers sagristans, un havia de ser forners i l'altre descarregador.

 

Desconeixem la data de la primera bandera de la confraria confeccionada amb tafetà de color carmesí; tenia pintada la imatge de Nostra Senyora i la de Sant Simeó i estava ornamentada amb floradisses i cordons. L'any 1571 es decidí fer-ne una de nova perquè aquesta era molt vella. La nova bandera va ser feta amb domàs carmesí amb uns flocs de seda. A l'any 1577 es decidí brodar-hi la imatge de Nostra Senyora amb el nen Jesús al braç.

 

Les festes patronals de la confraria se celebraven els dies 1, 2 i 3 de febrer i presidides per la bandera de la confraria. El dia 1, vigília de la festa de la Purificació de la Verge Maria, se celebrava amb un repic de campanes. El dia 2 era la festa grossa. El dia 3 se celebrava un aniversari per a tots els confrares i llurs familiars difunts. S'aixecava un túmul a la capella del Corpus Cristi i l'acte era oficiat per un diaca i un subdiaca.

 

La confraria també participava en totes les festes que celebrava el municipi, especialment la de Santa Tecla i la del Corpus Cristi. La bandera de la confraria de la Mare de Déu del Candeler anava a les processions en cinquè lloc. Totes les visites de reis i prínceps a la ciutat era motiu per organitzar solemnes comitives a les quals hi eren convidats tots els gremis i totes les confraries que hi participaven amb les seves danses característiques.

 

Degut a la visita que Carles III havia de fer a Tarragona, el dia 13 de juny de l'any 1706 els confrares forners van prendre la següent determinació en relació al Ball de Dames i Vells: "Y en continent fonch determinat per dita confraria, nemine discrepante, de que tots los confrares de la confraria se ocupen de ballar y portar la bandera, y que fasen lo ball que ha costumat fer sempre la confraria en semblant entrades i benvingudes de sas majestats y señors archabisbes.

 

Fonch proposat per dits procuradors que los confrares que han de ballar tener que ser setse y aquells aigen de comprònder lo ball y los que han de ballar la confraria los anomènia, o vostres mercés deliberan lo fahedor

 

Y en continent fonch determinat per dita confraria, nemine discrepante de que.s fasse lo ball y que los que no ballaran haigen de donar y pagar a la confraria per los gastos que suportarà la confraria, deu rals per quiscun confrare que no ballarà.". Els balladors, vuit d'ells feien de dames i els altres vuit de vells. (El ballador que no es volia disfrassar de Dama havia de pagar una forta sanció).

 

Els ingressos de la confraria s'aconseguien mitjançant quotes anuals dels associats, quotes d'admissió com a confrare, cobrament de censos i censals, talles extraordinàries entre els confrares, caixes de la caritat i recepció de les quantitats imposades en concepte de multes. Y les despeses eren a conseqüència de fer misses, pagar salaris, celebrar aniversaris, enterraments, culte i festes.


 


capellasantsimeo1563_5bbc829218644.jpg balldedamesivells_5bbc829cbc3f3.jpg